Què és el codi escrit?

DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT

Si una persona vol dominar el codi escrit de la seva llengua no parteix de res, sinó que ja te adquirits uns coneixaments gràcies al codi oral.

 Segons les característiques contextuals la comunicació oral és immediata en el temps és a dir la persona que rep el missatge ( el receptor) entèn immediatament el que el emisor vol dir; mentre que la comunicació escrita , és difererida perquè no té perquè llegir el missatge immediatament. També podem comparar  les caractetístiques textuals es a dir gramaticalment( estructures síntactiques, quines s’usen, el grau de complexitat que tenen.. ).

DIFERÈNCIES TEXTUALS

Adequació

Canal oral :

Quan hom parla té tendència a marcar la procedència dialectal i generalment el grau de formalitat és baix.

Canal escrit:

Quan hom escriu té tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor i normalment el grau de formalitat és alt.

Coherència

Canal oral:

La selecció d’informació és menys rigorosa, l’estructura és oberta i són poc estereotipades, quan parlem tenim més llibertat per elaborar les frases com volem.

Canal escrit :

La selecció d’informació ,es molt precisa, l’estructura és tancada i estereotipada (frases fetes..).

Cohesió

Canal oral:

En el canal oral la cohesió és menys gramatical utilitza pauses , entonacions i elemens paralangüístics, codis no-verbals, referències exofòriques..

Canal escrit :

És més gramatical, signes de puntuació pronominalitzacions i pocs elements paralingüístics. Son poc freqüents el codis no verbals, i també trobem moltes referències endofòrques.

Gramàtica

Codi oral:

Quan parlem incorporem formes pròpies del usos espontanis, les solucions són poc formals. Tenim tendència a usar estructures sintàctiques simples, hi abunden anacoluts i frases inacabades i també sobint hi trobem el·lipsis, preformes, hiperònims mots o expressions usats repetidament..

Codi escrit:

També podem trobar solucions formals, les estructures són més complexes i desenvolupoades, l’ordre és més estable i les el·lipsis menys freqüents.

La tendència es usar lèxic marcat formalment , eliminar la repetició lèxica i usar mots equivalents i precisos. L’ús d’omomatopeies i frases fetes és molt escàs.

 RELACIÓ ORAL-ESCRIT

Per comprendre quin és el paper real que juga l’oral en la producció i la comprensió de l’escrit hem de saber quina és al relació que s’estableix entre els dos codis. Cal destacar dos autors que han aprofondit en el tema Gérard Vigner (1982) i Leonard F.F Cinto (1982 ).

Tradicionalment l’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. Els aprenents tenen models literaris clàssics i fan exercicis de traducció. Vigner diu que aquesta concepció es correspon amb la utopia de l’exsitència d’una llengua universal.

El codi oral i escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Vigner dóna suport a aquesta última concepció perquè sosté que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen de l’oral.

En el model depentent , es considera l’oral com a manifestació primera i principla del llenguatge i l’escrit com una transformació gràfica del primer que només pot ser utilitzada a través de la correspondencia amb l’oral. Els defensor d’aques model crecen que l’oral és la manifestació natural del llenguatge, mentre que l’escrit és un simple calc cultural.Scinto replica que de la primacia històrica de l’oral no se’n dedueiix cap dependencia de l’un respecte de l’altre.

El model independent elaborat pels lingüistas de la Glossemàtica, sosté que l’oral i l’escrit són absolutament independents i que només son dues de les posibles manifestacions del llenguatge. perScinto es tracta d’un model lògic i possible però difícil de defensar.

El model equipol·lent, elaboral pero Cercle lingüístic de Praga postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complemenràries en la comunitat lingüística.

En resum Vigner i Cinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral.