Què és el codi
escrit?
DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT
Si una persona vol dominar el codi escrit de la
seva llengua no parteix de res, sinó que ja te adquirits uns coneixaments
gràcies al codi oral.
Segons les
característiques contextuals la comunicació oral és immediata en el temps és a
dir la persona que rep el missatge ( el receptor) entèn immediatament el que el
emisor vol dir; mentre que la comunicació escrita , és difererida perquè no té
perquè llegir el missatge immediatament. També podem comparar les caractetístiques textuals es a dir
gramaticalment( estructures síntactiques, quines s’usen, el grau de complexitat
que tenen.. ).
DIFERÈNCIES TEXTUALS
Adequació
Canal oral :
Quan hom parla té tendència a marcar la
procedència dialectal i generalment el grau de formalitat és baix.
Canal escrit:
Quan hom escriu té tendència a neutralitzar les
marques de procedència de l’emissor i normalment el grau de formalitat és alt.
Coherència
Canal oral:
La selecció d’informació és menys rigorosa,
l’estructura és oberta i són poc estereotipades, quan parlem tenim més
llibertat per elaborar les frases com volem.
Canal escrit :
La selecció d’informació ,es molt precisa,
l’estructura és tancada i estereotipada (frases fetes..).
Cohesió
Canal oral:
En el canal oral la cohesió és menys gramatical
utilitza pauses , entonacions i elemens paralangüístics, codis no-verbals,
referències exofòriques..
Canal escrit :
És més gramatical, signes de puntuació
pronominalitzacions i pocs elements paralingüístics. Son poc freqüents el codis
no verbals, i també trobem moltes referències endofòrques.
Gramàtica
Codi oral:
Quan parlem incorporem formes pròpies del usos
espontanis, les solucions són poc formals. Tenim tendència a usar estructures
sintàctiques simples, hi abunden anacoluts i frases inacabades i també sobint
hi trobem el·lipsis, preformes, hiperònims mots o expressions usats
repetidament..
Codi escrit:
També podem trobar solucions formals, les
estructures són més complexes i desenvolupoades, l’ordre és més estable i les
el·lipsis menys freqüents.
La tendència es usar lèxic marcat formalment ,
eliminar la repetició lèxica i usar mots equivalents i precisos. L’ús
d’omomatopeies i frases fetes és molt escàs.
RELACIÓ
ORAL-ESCRIT
Per comprendre quin és el paper real que juga
l’oral en la producció i la comprensió de l’escrit hem de saber quina és al
relació que s’estableix entre els dos codis. Cal destacar dos autors que han
aprofondit en el tema Gérard Vigner (1982) i Leonard F.F Cinto (1982 ).
Tradicionalment l’escrit constitueix el model
normatiu que cal aprendre i seguir. Els aprenents tenen models literaris
clàssics i fan exercicis de traducció. Vigner diu que aquesta concepció es
correspon amb la utopia de l’exsitència d’una llengua universal.
El codi oral i escrit són dos codis diferents i
autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Vigner dóna suport a aquesta última
concepció perquè sosté que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen
de l’oral.
En el model depentent , es considera l’oral com a
manifestació primera i principla del llenguatge i l’escrit com una
transformació gràfica del primer que només pot ser utilitzada a través de la
correspondencia amb l’oral. Els defensor d’aques model crecen que l’oral és la
manifestació natural del llenguatge, mentre que l’escrit és un simple calc
cultural.Scinto replica que de la primacia històrica de l’oral no se’n dedueiix
cap dependencia de l’un respecte de l’altre.
El model independent elaborat pels lingüistas de la Glossemàtica, sosté
que l’oral i l’escrit són absolutament independents i que només son dues de les
posibles manifestacions del llenguatge. perScinto es tracta d’un model lògic i
possible però difícil de defensar.
El model equipol·lent, elaboral pero Cercle
lingüístic de Praga postula que l’oral i l’escrit tenen característiques
estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i
complemenràries en la comunitat lingüística.
En resum
Vigner i Cinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral.
