3. El
llenguatge i les llengues
3.1 MÉS QUE UN MITJÀ
DE COMUNICACIÓ
L’existència de senyals queda
justificada dins d’un procès de comunicació, aquestes senyals són un nexe
d’unió entre l’emisor i el receptor. El
llenguatge humà està constituit per senyals i combinacions del llenguatge y les
llengues en les que aquest es concreta.
Per definir el llenguatge amb
precisió cal que anem més enllà d’aquesta primera definició : El llenguatge es un instrument de
comunicació.
3.2 ELEMENTS PER A DEFINIR EL LLENGUATGE
Totes les persones ens comuniquem amb
una llengua, tothom portem aquest llenguatge innat, es a dir un mitjà de
comunicació propi.
El llenguatge humà s’organitza en
diversos nivells y a més això comporta certa creativitat, l’ésser humà té un
instrument que li permet la expressió de les seves sensacions, situacions,
idees..
A. El llenguatge i l’organització de l’entorn. Amb la llengua organitcem
el nostre entorn, el nostre món, d’aquesta manera les persones tenim una
ilimitada varietat de percepcions però que es veuen limitades a un número de
objectes i fenómens. Aquesta reducció permet l’enteniment entre les persones
perquè si les nostres impresions ( irrepetibles ) rebéssin expresions també
irrepetibles la comunicació seria imposible.
Per tant a la definició de llenguatge podem anyadir: amb ell reduïm i ordenem les percepcions de
l’entorn.
B. El llenguatge i el pensament. Podem deduir una hipòtesi sobre la
interrelació entre pensament i llenguatge
ja que sense una base cerebral mínima no es posible el llenguatge.
Això sembla raonable perquè les
persones hem de donar un lloc a la manipulació dels objectes, als gestos .. com
a importants elements del desenvolupament humà.
En resum el llenguatge es un element bàsic per al pensament.
C. El llenguatge i la memòria. El llenguatge es el soport bàsic de
la memòria, la llengua té un paper singular en la formació de la identitat de
cada persona ja que ens permet crear el
relat irrepetible de la nostra vida .
Així tenim altre factor per a definir
el llenguatge : és indispensable com a
soport per la memoria individual i col.lectiva.
D. El llenguatge i la autoexpresió. No sempre que parlem ho fem amb la intenció de
transmitir alguna cosa a alguna altra persona, moltes vegades el que fem es
expressar el nostre estat d’ànim o alguna cosa similar. La nostra llengua es la
principal guia del nostre discurs, també es la principal aliada del nostre
monòleg. Per tant podem dir que la
llengua ens fa possible la autoexpresió, es a dir, el diàleg amb nosaltres
mateixos.
E. El medi més extens. Per tot el que em vist fins ara
podem afirmar que el llenguatge es el medi de comunicació per excel·lència.
3.3 LA DEFINICIÓ GENERAL DE
LLENGUATGE
- El llenguatge és un instrument de comunicació i el més extens dels
que hom posseeix.
- És el factor primordial que ens constitueix xom a persones.
- Amb el llenguattge possem ordre a les experiencies que ens envolten
com les nostres.
- El llenguatge juga amb el pensament y amb el soport de la memòria.
