Què és el codi escrit?

DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT

Si una persona vol dominar el codi escrit de la seva llengua no parteix de res, sinó que ja te adquirits uns coneixaments gràcies al codi oral.

 Segons les característiques contextuals la comunicació oral és immediata en el temps és a dir la persona que rep el missatge ( el receptor) entèn immediatament el que el emisor vol dir; mentre que la comunicació escrita , és difererida perquè no té perquè llegir el missatge immediatament. També podem comparar  les caractetístiques textuals es a dir gramaticalment( estructures síntactiques, quines s’usen, el grau de complexitat que tenen.. ).

DIFERÈNCIES TEXTUALS

Adequació

Canal oral :

Quan hom parla té tendència a marcar la procedència dialectal i generalment el grau de formalitat és baix.

Canal escrit:

Quan hom escriu té tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor i normalment el grau de formalitat és alt.

Coherència

Canal oral:

La selecció d’informació és menys rigorosa, l’estructura és oberta i són poc estereotipades, quan parlem tenim més llibertat per elaborar les frases com volem.

Canal escrit :

La selecció d’informació ,es molt precisa, l’estructura és tancada i estereotipada (frases fetes..).

Cohesió

Canal oral:

En el canal oral la cohesió és menys gramatical utilitza pauses , entonacions i elemens paralangüístics, codis no-verbals, referències exofòriques..

Canal escrit :

És més gramatical, signes de puntuació pronominalitzacions i pocs elements paralingüístics. Son poc freqüents el codis no verbals, i també trobem moltes referències endofòrques.

Gramàtica

Codi oral:

Quan parlem incorporem formes pròpies del usos espontanis, les solucions són poc formals. Tenim tendència a usar estructures sintàctiques simples, hi abunden anacoluts i frases inacabades i també sobint hi trobem el·lipsis, preformes, hiperònims mots o expressions usats repetidament..

Codi escrit:

També podem trobar solucions formals, les estructures són més complexes i desenvolupoades, l’ordre és més estable i les el·lipsis menys freqüents.

La tendència es usar lèxic marcat formalment , eliminar la repetició lèxica i usar mots equivalents i precisos. L’ús d’omomatopeies i frases fetes és molt escàs.

 RELACIÓ ORAL-ESCRIT

Per comprendre quin és el paper real que juga l’oral en la producció i la comprensió de l’escrit hem de saber quina és al relació que s’estableix entre els dos codis. Cal destacar dos autors que han aprofondit en el tema Gérard Vigner (1982) i Leonard F.F Cinto (1982 ).

Tradicionalment l’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. Els aprenents tenen models literaris clàssics i fan exercicis de traducció. Vigner diu que aquesta concepció es correspon amb la utopia de l’exsitència d’una llengua universal.

El codi oral i escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Vigner dóna suport a aquesta última concepció perquè sosté que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen de l’oral.

En el model depentent , es considera l’oral com a manifestació primera i principla del llenguatge i l’escrit com una transformació gràfica del primer que només pot ser utilitzada a través de la correspondencia amb l’oral. Els defensor d’aques model crecen que l’oral és la manifestació natural del llenguatge, mentre que l’escrit és un simple calc cultural.Scinto replica que de la primacia històrica de l’oral no se’n dedueiix cap dependencia de l’un respecte de l’altre.

El model independent elaborat pels lingüistas de la Glossemàtica, sosté que l’oral i l’escrit són absolutament independents i que només son dues de les posibles manifestacions del llenguatge. perScinto es tracta d’un model lògic i possible però difícil de defensar.

El model equipol·lent, elaboral pero Cercle lingüístic de Praga postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complemenràries en la comunitat lingüística.

En resum Vigner i Cinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral.

3. El llenguatge i les llengues

3.1 MÉS QUE UN MITJÀ DE COMUNICACIÓ

L’existència de senyals queda justificada dins d’un procès de comunicació, aquestes senyals són un nexe d’unió entre l’emisor i el receptor.  El llenguatge humà està constituit per senyals i combinacions del llenguatge y les llengues en les que aquest es concreta.

Per definir el llenguatge amb precisió cal que anem més enllà d’aquesta primera definició : El llenguatge es un instrument de comunicació.

 3.2 ELEMENTS PER A DEFINIR EL LLENGUATGE

Totes les persones ens comuniquem amb una llengua, tothom portem aquest llenguatge innat, es a dir un mitjà de comunicació propi.

El llenguatge humà s’organitza en diversos nivells y a més això comporta certa creativitat, l’ésser humà té un instrument que li permet la expressió de les seves sensacions, situacions, idees..

A. El llenguatge i l’organització de l’entorn. Amb la llengua organitcem el nostre entorn, el nostre món, d’aquesta manera les persones tenim una ilimitada varietat de percepcions però que es veuen limitades a un número de objectes i fenómens. Aquesta reducció permet l’enteniment entre les persones perquè si les nostres impresions ( irrepetibles ) rebéssin expresions també irrepetibles la comunicació seria imposible.

Per tant a la definició de llenguatge podem anyadir: amb ell reduïm i ordenem les percepcions de l’entorn.

B. El llenguatge i el pensament. Podem deduir una hipòtesi sobre la interrelació entre pensament i llenguatge  ja que sense una base cerebral mínima no es posible el llenguatge.

Això sembla raonable perquè les persones hem de donar un lloc a la manipulació dels objectes, als gestos .. com a importants elements del desenvolupament humà.

En resum el llenguatge es un element bàsic per al pensament.

C. El llenguatge i la memòria. El llenguatge es el soport bàsic de la memòria, la llengua té un paper singular en la formació de la identitat de cada persona  ja que ens permet crear el relat irrepetible de la nostra vida .

Així tenim altre factor per a definir el llenguatge : és indispensable com a soport per la memoria individual i col.lectiva.

D. El llenguatge i la autoexpresió.  No sempre que parlem ho fem amb la intenció de transmitir alguna cosa a alguna altra persona, moltes vegades el que fem es expressar el nostre estat d’ànim o alguna cosa similar. La nostra llengua es la principal guia del nostre discurs, també es la principal aliada del nostre monòleg. Per tant podem dir que la llengua ens fa possible la autoexpresió, es a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos.

E. El medi més extens. Per tot el que em vist fins ara podem afirmar que el llenguatge es el medi de comunicació per excel·lència.

3.3 LA DEFINICIÓ GENERAL DE LLENGUATGE

• El llenguatge és un instrument de comunicació i el més extens dels que hom posseeix.
• És el factor primordial que ens constitueix xom a persones.
• Amb el llenguattge possem ordre a les experiencies que ens envolten com les nostres.
• El llenguatge juga amb el pensament y amb el soport de la memòria.

El llenguatge ens permet la lliure expressió en el diàleg amb nosaltres mateixos

Com parlar bé en públic?

El dia 9 de novembre vam realitzar una activitat relacionada amb el llibre Com parlar bé en públic.
Aquest llibre és molt interessant ja que intenta a ajudar-te en les situacions en les quals has de fer presentacions. 
També per aquest dia havíem de presentar un treball escrit que consistia en fer una síntesi dels aspectes més importats, dels que nosaltres consideravem essencials del llibre.
Per a mi el més útil d'aquest llibre és l'apartat per a poder controlar els nervis ja que a  mi personalment em costa molt.

Aquest anunci es de Seat, al principi veiem com la nena vol que el monstre vagi a casa amb la família. El monstre s'alimenta de l'amor dels altres i cada cop creix més. El monstre va a tots els llocs amb la família i fa tot els que ells fan. El monstre va creixent cada cop més i la familia no pot deixar-lo d'estimar. 

Quan el monstre ja és molt gran la família vol marxar de vacances però clar el monstre és tan gran que ja no cap al cotxe. La família ja no pot quedar-se amb el monstre perquè és molt gran però la gran solució es compar un cotxe més gran un Seat Altea XL i així el monstre podrà tornar amb ells. 

L'anunci va dirigit a familíes, es veu clarament. En tot el video veiem com la música acomanya les imatges i també si el video va més lent o més ràpid per exempe quan diuen que el monstre s'ha de marxar tot va més lent i la música és diferent 

Recitació

Aquesta activitat que a primera vista sembla sencilla no ho és pas, ja que cal molta concentració a part de tota la part prèvia de preparació.
Jo vaig ser la primera i això em donava molta por ja que no volia fer-ho malament, crec que vaig fer-ho bé ja que vaig intentar respectar tots els aspectes que hem parlat a seminari com la postura, el volum de veu, la mirada, la vocalització..

A continuació trobareu la meva poesia de Miquel Martí i Pol:

" Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera. "

QUI ETS, TU?

En aquesta activitat de petit grup a COED vam fer una exposició d'una fotografia que representès a un dels nostres companys, jo vaig fer aquesta de l'Elena Andreo :

Com podeu veure és un joier obert, ja que penso que l'Elena és una persona que quan "trobes la clau" es a dir la coneixes té moltes qualitats bones, aquestes qualitats les vaig voler representar amb les joies. 

A continuació trobareu la descripció que vaig fer de la meva companya.

Ella és alta com un campanar i els seus ulls són vius i plens d’alegria, quan els mires veus que mostren una gran saviesa. El primer que li veus cada dematí és el somriure, amb ell és capaç d’alegrar-te fins i tot el pitjor dia que puguis tenir. Porta el cabell llarg i ros, gairebé daurat, li dona un aire molt especial.

L’Elena en aquest primers dies de vida universitària m’ha demostrat que és una persona en la qual pots confiar i que quan tinguis un problema si ella pot t’ho solucionarà, sempre està quan la necessites ja sigui per fer un treball, per contrastar apunts o sortir de festa. Una de les seves grans virtuts o no.. és la seva sinceritat, no pot callar-se el que pensa. És molt treballadora, però sempre sap trobar un moment per divertir-se i fer riure a les demés persones.

Al primer cop d’ull potser sembla una mica “borde” però crec que només cal passar amb ella 5 minuts i aleshores t’adones que no és gens així, que com amb moltes persones no t’has d'en-refiar de les primeres impressions.

Penso que és una persona digna de conèixer, que pot aportar moltes coses bones a la teva vida i que dins seu guarda moltes virtuts que encara no he pogut conèixer pel poc temps que portem juntes. 

Penso que aquesta activitat va ser molt interessant perquè vam parlar per primera vegada davant de tota la classe, tot i així crec que va sortir molt bé.