jueves, 15 de diciembre de 2011
miércoles, 14 de diciembre de 2011
domingo, 11 de diciembre de 2011
Zonaclic-JClic
Zonaclic-JClic
JClic és una aplicació que realitza diverses activitats educatives.Aquesta aplicació permet crear ativitats tenint en conte les característiques dels nens, també facilita la cooperació entre diferents escoles.
Aquesta cooperació crec que actualment és primordial.
A continuació trobareu l'enllaç d'on he tret la meva infomració és un blog molt interessant!
viernes, 9 de diciembre de 2011
Què és el codi
escrit?
DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT
Si una persona vol dominar el codi escrit de la
seva llengua no parteix de res, sinó que ja te adquirits uns coneixaments
gràcies al codi oral.
Segons les
característiques contextuals la comunicació oral és immediata en el temps és a
dir la persona que rep el missatge ( el receptor) entèn immediatament el que el
emisor vol dir; mentre que la comunicació escrita , és difererida perquè no té
perquè llegir el missatge immediatament. També podem comparar les caractetístiques textuals es a dir
gramaticalment( estructures síntactiques, quines s’usen, el grau de complexitat
que tenen.. ).


DIFERÈNCIES TEXTUALS
Adequació
Canal oral :
Quan hom parla té tendència a marcar la
procedència dialectal i generalment el grau de formalitat és baix.
Canal escrit:
Quan hom escriu té tendència a neutralitzar les
marques de procedència de l’emissor i normalment el grau de formalitat és alt.
Coherència
Canal oral:
La selecció d’informació és menys rigorosa,
l’estructura és oberta i són poc estereotipades, quan parlem tenim més
llibertat per elaborar les frases com volem.
Canal escrit :
La selecció d’informació ,es molt precisa,
l’estructura és tancada i estereotipada (frases fetes..).
Cohesió
Canal oral:
En el canal oral la cohesió és menys gramatical
utilitza pauses , entonacions i elemens paralangüístics, codis no-verbals,
referències exofòriques..
Canal escrit :
És més gramatical, signes de puntuació
pronominalitzacions i pocs elements paralingüístics. Son poc freqüents el codis
no verbals, i també trobem moltes referències endofòrques.
Gramàtica
Codi oral:
Quan parlem incorporem formes pròpies del usos
espontanis, les solucions són poc formals. Tenim tendència a usar estructures
sintàctiques simples, hi abunden anacoluts i frases inacabades i també sobint
hi trobem el·lipsis, preformes, hiperònims mots o expressions usats
repetidament..
Codi escrit:
També podem trobar solucions formals, les
estructures són més complexes i desenvolupoades, l’ordre és més estable i les
el·lipsis menys freqüents.
La tendència es usar lèxic marcat formalment ,
eliminar la repetició lèxica i usar mots equivalents i precisos. L’ús
d’omomatopeies i frases fetes és molt escàs.
RELACIÓ
ORAL-ESCRIT
Per comprendre quin és el paper real que juga
l’oral en la producció i la comprensió de l’escrit hem de saber quina és al
relació que s’estableix entre els dos codis. Cal destacar dos autors que han
aprofondit en el tema Gérard Vigner (1982) i Leonard F.F Cinto (1982 ).


Tradicionalment l’escrit constitueix el model
normatiu que cal aprendre i seguir. Els aprenents tenen models literaris
clàssics i fan exercicis de traducció. Vigner diu que aquesta concepció es
correspon amb la utopia de l’exsitència d’una llengua universal.
El codi oral i escrit són dos codis diferents i
autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Vigner dóna suport a aquesta última
concepció perquè sosté que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen
de l’oral.

En el model depentent , es considera l’oral com a
manifestació primera i principla del llenguatge i l’escrit com una
transformació gràfica del primer que només pot ser utilitzada a través de la
correspondencia amb l’oral. Els defensor d’aques model crecen que l’oral és la
manifestació natural del llenguatge, mentre que l’escrit és un simple calc
cultural.Scinto replica que de la primacia històrica de l’oral no se’n dedueiix
cap dependencia de l’un respecte de l’altre.
El model independent elaborat pels lingüistas de la Glossemàtica , sosté
que l’oral i l’escrit són absolutament independents i que només son dues de les
posibles manifestacions del llenguatge. perScinto es tracta d’un model lògic i
possible però difícil de defensar.
El model equipol·lent, elaboral pero Cercle
lingüístic de Praga postula que l’oral i l’escrit tenen característiques
estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i
complemenràries en la comunitat lingüística.
En resum
Vigner i Cinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral.
jueves, 8 de diciembre de 2011
PearlTrees
Pearltrees
Pearltrees té el concepte de marcador social per expossar-lo de manera molt visual. Considera cada pàgina com una perla que podem guardar dins d'unes altres perles més grans. Tot el que guardem es mostrarà en forma d'arbre d'aquí el seu nom.
Les perles que guardem podem compartir-es al Facebook i Twitter i també podem importar el nostre arbre a qualsevl tipus de blog.
Pearltrees té el concepte de marcador social per expossar-lo de manera molt visual. Considera cada pàgina com una perla que podem guardar dins d'unes altres perles més grans. Tot el que guardem es mostrarà en forma d'arbre d'aquí el seu nom.
Les perles que guardem podem compartir-es al Facebook i Twitter i també podem importar el nostre arbre a qualsevl tipus de blog.
miércoles, 7 de diciembre de 2011
Scratch
Scratch és una aplicació informàtica en la que podem experimentar i manifestar moltes idees de forma divertida amb jocs.
Amb aquesta eina el mestre ha de guiar al nen i motivar-lo per poder experimentar i que puguin crear un joc adequat.
lunes, 5 de diciembre de 2011
3. El
llenguatge i les llengues
3.1 MÉS QUE UN MITJÀ
DE COMUNICACIÓ
L’existència de senyals queda
justificada dins d’un procès de comunicació, aquestes senyals són un nexe
d’unió entre l’emisor i el receptor. El
llenguatge humà està constituit per senyals i combinacions del llenguatge y les
llengues en les que aquest es concreta.
Per definir el llenguatge amb
precisió cal que anem més enllà d’aquesta primera definició : El llenguatge es un instrument de
comunicació.
3.2 ELEMENTS PER A DEFINIR EL LLENGUATGE
Totes les persones ens comuniquem amb
una llengua, tothom portem aquest llenguatge innat, es a dir un mitjà de
comunicació propi.
El llenguatge humà s’organitza en
diversos nivells y a més això comporta certa creativitat, l’ésser humà té un
instrument que li permet la expressió de les seves sensacions, situacions,
idees..
A. El llenguatge i l’organització de l’entorn. Amb la llengua organitcem
el nostre entorn, el nostre món, d’aquesta manera les persones tenim una
ilimitada varietat de percepcions però que es veuen limitades a un número de
objectes i fenómens. Aquesta reducció permet l’enteniment entre les persones
perquè si les nostres impresions ( irrepetibles ) rebéssin expresions també
irrepetibles la comunicació seria imposible.
Per tant a la definició de llenguatge podem anyadir: amb ell reduïm i ordenem les percepcions de
l’entorn.
B. El llenguatge i el pensament. Podem deduir una hipòtesi sobre la
interrelació entre pensament i llenguatge
ja que sense una base cerebral mínima no es posible el llenguatge.
Això sembla raonable perquè les
persones hem de donar un lloc a la manipulació dels objectes, als gestos .. com
a importants elements del desenvolupament humà.
En resum el llenguatge es un element bàsic per al pensament.
C. El llenguatge i la memòria. El llenguatge es el soport bàsic de
la memòria, la llengua té un paper singular en la formació de la identitat de
cada persona ja que ens permet crear el
relat irrepetible de la nostra vida .
Així tenim altre factor per a definir
el llenguatge : és indispensable com a
soport per la memoria individual i col.lectiva.
D. El llenguatge i la autoexpresió. No sempre que parlem ho fem amb la intenció de
transmitir alguna cosa a alguna altra persona, moltes vegades el que fem es
expressar el nostre estat d’ànim o alguna cosa similar. La nostra llengua es la
principal guia del nostre discurs, també es la principal aliada del nostre
monòleg. Per tant podem dir que la
llengua ens fa possible la autoexpresió, es a dir, el diàleg amb nosaltres
mateixos.
E. El medi més extens. Per tot el que em vist fins ara
podem afirmar que el llenguatge es el medi de comunicació per excel·lència.
3.3 LA DEFINICIÓ GENERAL DE
LLENGUATGE
- El llenguatge és un instrument de comunicació i el més extens dels
que hom posseeix.
- És el factor primordial que ens constitueix xom a persones.
- Amb el llenguattge possem ordre a les experiencies que ens envolten
com les nostres.
- El llenguatge juga amb el pensament y amb el soport de la memòria.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

